Vols col·laborar amb nosaltres?

A l'orquestra cerquem col·laboracions! Si us agrada el nostre projecte i teniu experiència en

• aplicacions amb sensors i programació de microcontroladors
• disseny de noves interfícies de control
• disseny escultòric per instal·lacions sonores
• nous mètodes de síntesi i processament sonors en temps real
• intel·ligència artificial aplicada a la improvisació sonora
• gràfics 3D en temps real
• direcció escènica
• (...)

o si ja dueu a terme projectes relacionats i creieu que podem planejar alguna inciativa conjunta...contacteu amb nosaltres :)

Concert a la Pedrera

El nostre segon bolo va tenir lloc el passat dimarts 2 de desembre a l'Auditori de La Pedrera amb motiu de la inauguració del Master in Sound and Music Computing de la Universitat Pompeu Fabra, i vam compartir escenari amb el Sergi Jordà i companys tocant la Reactable, tot un privilegi!

Vam presentar dues obres breus: un duet per dos Nat King Cole's i disc ratllat, que va ser la presentació pública del futurista "tinglado" de l'Àlex per manipular vídeo en temps real amb pantalles de control casolanes amb retroprojecció i control per infrarrojos. La vam interpretar l'Àlex, l'Uri i el Josep Mª. Oi que són precioses les pantalles?

Com no podia ser d'altra manera, el disc de l'Àlex també era virtual, però acompanyat per uns plats reals. El primer es tocava gràcies a la pantalla tàctil, prou còmoda per fer scratch.

Ens va suposar una bona feinada agafar soltura amb la interfície i desenvolupar una demo interessant de les seves possibilitats, que van molt més enllà dels loops i permet aplicar al so i a la imatge time-stretching, pitch-shifting, granulació i delays customitzables i molt més. A la propera actuació pensem emprar pantalles més grans, més visibles pel públic i amb gràfics més sofisticats. Aquí teniu el vídeo de l'obra perquè podeu veure el resultat, vam emprar dues projeccions, una per cada Nat King Cole.

La segona obra va ser una segona versió extesa del Poema Simfónic per 100n metrònoms d'en Mathieu i en Graham, amb la col·laboració de l'Ari i la Regina. En aquest cas es van controlar 400 metrònoms virtuals amb dos portàtils i quatre comandaments WII remote, un per intèrpret.

Fixeu-vos en totes les possibilitats de control que permetien els comandaments al llarg de l'obra, on s'intercalen diversos solos i duets: activació individual de cada metrònom, zoom, freqüència i fase dels metrònoms, contrast de la imatge, patrons predefinits i un fabulós overdrive ;)

Presentació de l'Orquestra!

L'estrena de l'orquestra va tenir lloc el passat 26 de juny del 2007 a la Sala d'Orquestra de l'Esmuc, cedida amablement per l'esdeveniment. Com veieu no ens en vam estar quant al muntatge, de fet vam acabar utilitzant gairebé tots els monitors disponibles a l'escola!
A la foto, l'Ari i en Mathieu enllestint els patches a darrera hora, a primer terme un Theremin i just a sobre el meu vell metrònom amb un piezo incrustrat.

La primera obra va ser una versió del Pendulum Music, de Steve Reich, amb dos altaveus i dos micròfons en realimentació, però editant el feedback amb un patch de Max.
Un experiment no del tot exitós pel retard que afegia la latència al bucle de realimentació.
De totes formes el resultat sonor era fantàstic, i potser reprenem l'experiment en un format diferent ben aviat ;)

L'obra següent va ser un experiment amb interfícies no tàctils, concretament el Theremin, un P5 Glove i sensors de distància d'infrarrojos, a càrrec, respectivament, de l'Oriol, el Josep Mª i l'Ariadna. En l'0bra es generava un interessant diàleg entre una melodia sinuosa amb el Theremin i els sons resultants de dos sinus emesos a alta potència, evolucionant després cap a clústers microtonals i finalment clústers vocals massius.

La tercera obra del concert va ser el fabulós remake del Poema Simfónic per 100 metrònoms de G. Ligeti, realitzat per en Mathieu, una voràgine amb centenars de metrònoms controlats en temps real i creant tota mena de patrons rítmics i visuals. Malauradament amb el sol que feia per la tarda i que s'escolava pels finestrals de la Sala d'Orquestra les imatges projectades no es van veure gaire nítides, així que us n'adjunto la imatge a la pantalla d'un dels portàtils perquè us en feu una idea.

La darrera peça del concert va ser una jam amb participació del públic concebuda per en Graham, disparant i manipulant en temps reals mostres del portal Sons de Barcelona, un projecte obert de catalogació dels ambients sonors del Cap i Casal, tot emprant comandaments a distància de la WII. Amb la imatge que us deixo ja us podeu imaginar com d'hilarant va resultar l'experiment, cloent un concert que va ser tot un èxit!